A cena con PereL’amicizia che lega il coro con l’ risale al loro incontro durante l’edizione del 1965 del polifonico Guido d’Arezzo. Da allora l’amicizia si è sempre rafforzata e gli incontri si sono succeduti con frequenza. Prova di questo è il fatto che un ex corista dell’Orfeó, Pere Pruna Pons, si considerava fratello del povero pur non avendo alcun legame di parentela con lui. Pere era con noi ieri per partecipare al funerale del suo fratello. Non ha né voluto né potuto mancare. Gli è stata riservata la consueta accoglienza che da anni ci offriamo tra coristi d’oltre Mediterraneo.
Alle 13:10 di oggi è ripartito dall’aeroporto di Venezia.

Buon rientro in patria Pere e salutaci tutti gli altri amici!

L’amistat entre el cor amb l’ es remunta a seua reunió durant l’edició de 1965 del Concurs Polifònic Guido d’Arezzo. Des de llavors, l’amistat sempre ha reforçat i s’han loc amb freqüència. Prova d’això és el fet que un ex corista d’Orfeó, Pere Pruna Pons, va ser considerat com el germà del pobre mentre que no té relació familiar amb ell. Pere estava amb nosaltres ahir per assistir al funeral del seu germà. Ell no ha volgut ni podia faltar. Se li ha donat la benvinguda habitual que oferim anys de coristes d’altra banda del Mediterrani.
A les 13:10 hores d’avui es divideix de Venècia.

Bé repatriació Pere salutaci i tots els altres amics!